Recuperem la seguretat dels nostres barris
Combatre l’emergència habitacional
La impossibilitat d'emancipar-se
Omplim les llars de vida, no de pols!
Les polítiques nefastes dels de sempre; ens condemnen a la misèria
dimarts, 15 de març del 2022
divendres, 5 de febrer del 2016
De forats, bonys i pegats
Fa ja tres anys des que tot i el desacord de famílies, Consell
Escolar Municipal, Govern Municipal i Comissió d’Ensenyament del Parlament de
Catalunya, el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Maresme i
Vallès Oriental, Josep Vicent Garcia Caurin (CDC), tancava la famosa línia de
P3 de l’escola Joan Coromines, amb una conseqüent i important mobilització per
part de l’Associació de Familiars d’Alumnes i Afanya’t, associació creada arrel
d’aquest tancament. Greu que no s’escoltés la comunitat educativa i més greu encara
que uns gestors no tinguessin en compte els números. Tres anys després, la ràtio
mitja a les aules de P5 de la ciutat és de 26,5 nens, entre ells un nombre
important d’infants amb necessitats educatives especials. Cada any a Mataró, en
l’impàs de P5 a primer de primària s’escolaritzen més de 27 infants que no ho
havien estat anteriorment per diferents motius. Serveis Territorials, diuen les
males llengües, perquè d’interlocució no n’hi ha, es nega a ofertar des d’un
bon inici un nou primer de primària a la ciutat pel curs vinent. Mentrestant, al
Coromines, hi ha una aula buida, i en diuen el forat de la vergonya.
Al llarg d’aquests tres anys, hem estat espectadors de com
la crisi colpejava sense compassió les nostres escoles i instituts, els nostres
mestres, alumnat, estudiants i famílies. Escoles sense menjador, menjadors fruit
de l’esforç de moltes persones amenaçats de ser mercantilitzats, i coses infinitament
més greus com infants que no mengen. Escoles amb infraestructures degradades i
danyades, manca de mestres, vetlladores i personal de suport, famílies
obligades a portar els seus fills a una escola llunyana esperant unes obres que
mai no arriben. Solars on fa pocs anys s’hi havien de construir escoles i
instituts són lloc d’esbarjo per gossos. La crisi colpeja amb contundència i mentrestant
gastem diners públics en fer que avions militars sobrevolin, un cop l’any,
aquests solars deserts, contaminant i militaritzant la nostra ciutat.
Diuen que la crisi fa l’oportunitat. La davallada de natalitat
hauria de ser l’oportunitat per a disminuir les ràtios de P3, sobretot en aquells
barris de la ciutat més desafavorits. Una aposta clara per la qualitat, cercant
l’equitat, l’èxit escolar i la transformació social. Però, sembla ser, perquè
un cop més no hi ha informació oficial al respecte, que a Mataró, els Serveis
Territorials, capitanejats pel senyor Garcia Caurin, han decidit tancar tres
línies de P3 públiques el proper curs desatenent les demandes fetes per part de
la comunitat educativa.
Fa tres i més anys, davant l’evidència d’un bony demogràfic
que ja ha arribat a l’adolescència i aviat aterrarà a l’ensenyament secundari,
la comunitat educativa alertava de la manca d’espai i d’aules d’ESO a la nostra
ciutat. Doncs a dia d’avui tenim solars deserts i infants a punt de ser posats
amb calçador en aules d’ESO no sabem ben bé on. Si Serveis Territorials pretén donar solució a
aquesta situació i té un pla, a finals de gener encara no el coneixem.
Qualsevol diria que això ho farem amb els diners de totes i tots. La comunitat
educativa i el Consell Escolar Municipal, a través de la regidoria
d’Ensenyament, ha presentat les seves propostes, no hi ha hagut resposta. Els
ciutadans paguen els seus impostos i qui els ha de gestionar, ens ignora i
menysté. I no passa res. La recentment creada Plataforma en Defensa de
l’Educació de Mataró ha llençat una campanya d’enviament de cartes exigint
aquesta informació que no arriba. S’especula, perquè, per si no ha quedat clar,
d’informació oficial no n’hi ha, que s’obriran seus d’instituts a aules buides
d’algunes escoles. Però no sé sap ni on, ni quan, ni com. Doncs ja ho tenim tot: forats, bonys, i ara,
pegats.
La manca d’informació sobre la planificació escolar genera
malestar, ens cal un mapa escolar
transparent i adequat a les necessitats reals, elaborat amb la participació
dels municipis i la comunitat educativa. La manca d’informació per part dels
que gestionen evidencia la rellevància que té per a ells el benestar de la
comunitat educativa.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sílvia Bofill Mas i Bernat Aranyó Giné
dissabte, 21 de febrer del 2015
Què suposarà l'aplicació del 3+2 a les universitats públiques?
El
govern del PP, amb la col·laboració del govern de la Generalitat
(CiU), han encès la comunitat universitària amb la intenció
d'aplicar el més aviat possible el conegut "3+2". Aquesta
nova reforma del sistema universitari, anomenada Estratègia
Universitat 2015, aprovada per Reial Decret el passat dia 30 de gener
pel Consell de Ministres, té com a punt de partida el ple
desenvolupament de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), del
Pla Bolonya i del Pla Europa 2020. Hem d'entendre l'aprovació
d'aquesta nova reforma, a partir de l'interès d'ambdós governs
"d'adaptar-nos" a Europa i a la comunitat universitària
europea, per tal d'unificar totes les universitats, sota el conegut
com a "Campus d'Excel·lència Internacional", amb l'excusa
de modernitzar les universitats espanyoles i estar al mateix nivell
que la resta d'Europa.
Els
diferents plans, abans esmentats, deixen entreveure un conjunt de
mesures, que portaran i estan portant a les Universitats Públiques a
vendre's al sector privat, i al desmantellament de la democràcia als
òrgans decisoris de les universitats. Uns factors que portaran a la
mercantilització i privatització del sistema públic universitari.
Aquesta
nova reforma anomenada EU 2015, tindrà un conjunt de conseqüències:
- Dels 4 anys de grau actuals, als 3. És l'anomenat 3+2. Dels actuals 240 crèdits es passaran als 180. És per tant, una reducció dels graus actuals a tres, al mateix temps que els màsters augmentaran la seva durada d'un any a dos, amb preus desorbitats. Els estudiants es veuran obligats a realitzar els dos anys de màster, per tal d'especialitzar-se. Els tres anys de grau seran una continuació del batxillerat, sense cap mena d'especialització. Cal tenir en compte, que actualment, només un 35% de màsters oficials a Catalunya són públics. Exemple: un màster d'economia a la UPF té un cost de 30.000€, i bancs tan coneguts com el Banc Sabadell, s'ofereixen amb préstecs als estudiants.
- Fusió de graus i facultats. Amb la reducció d'un any de grau, es pretén fusionar graus (sobretot d'humanitats) amb d'altres més generals. Per exemple Història de l'Art amb Història. De facto suposarà l'acomiadament de centenars de docents, i la precarització, encara més, dels llocs de treball. Actualment, la figura del professor associat, que teòricament hauria de ser un suport al professor titular, està cobrant 400/500€ per fer la mateixa feina i fins i tot més, que el professor titular. La flexibilitat que contempla la reforma, permetrà vulnerar drets socials i laborals dels treballadors i treballadores de les nostres universitats públiques, sobretot del personal d’Administració i Serveis (PAS).
- Reforma de l'estructura de govern de les universitats, sobretot pel que fa a la cadena i al mètode d'elecció dels càrrecs ( rector, degans, etc. ). La proposta consisteix a col·locar al capdavant de les universitats als "representants del mercat" i que aquests nomenin directament i des de dalt a la resta de càrrecs acadèmics de cada Facultat. El rector ja no serà un "acadèmic", sinó un gestor professional d'empreses; i serà nomenat directament per la Junta de Govern, que estarà formada majoritàriament per membres externs a la universitat. Tanmateix, el rector nomenarà a dit, als degans i aquests als directors de departament. Una jerarquització total dels òrgans decisoris, i tots ells, amb personal escollit per l'administració, deixant estudiants, PAS i PDI sense cap mena de representació i participació en l'organització interna i decisòria de les universitats i facultats.
- Finançament. L'EU 2015 proposa dues vies per tal d'obtenir, de forma, directe, finançament. Una font d'obtenció seran les empreses privades, amb les quals s'establiran acords, i l'altre font d'obtenció seran les taxes que hauran de pagar els i les estudiants. Les universitats hauran d'oferir programes que serveixin als interessos d'aquestes corporacions. La dependència que suposarà que les universitats depenguin de les grans corporacions privades, obligarà a les universitats a: 1. Plantejar carreres "atractives" per les empreses. 2. Suposarà una rivalitat i competitivitat entre universitats (aquelles universitats amb projectes més innovadors i atractius, rebran un finançament públic extraordinàri, que hauran de retornar a l'estat en un termini de temps molt curt. Les universitats més competitives a nivell internacional seran "premiades", i la resta d'universitats patiran un procés de desmantellament per part de l'administració). Dins d'aquest punt, cal afegir que el ministre Jose Ignacio Wert vol canviar l'actual sistema de beques, per un sistema de préstecs, on els estudiants, un cop hagin acabat la carrera i hagin trobat feina, hauran de retornar el préstec que els hi van estar concedits.
Actualment, les carreres de quatre anys tenen un cost aproximat de 4.400€ a l'estat espanyol. Els tres cursos de grau més els dos de màster superarien els 8.000€. Per tant, la reforma de Wert encarirà un 81% els estudis universitaris. Cal esmentar, que Catalunya i Madrid tenen les taxes universitàries més altes de tot l'estat espanyol, on els crèdits del grau estan per sobre dels 30€ y els dels màsters superen els 60€.
Davant d'aquesta nova ofensiva neoliberal, on amb l'excusa de modernitzar i internacionalitzar les universitats públiques catalanes, es vol externalitzar, privatitzar i mercantilitzar el sistema universitari, la comunitat educativa universitària ha de sortir al carrer per tal d'aturar una nova reforma, que pretén deixar fora del sistema universitari les classes populars.
EL 26 DE FEBRER, TOTES I TOTS A LA VAGA!
12H A PLAÇA UNIVERSITAT DE BARCELONA
dilluns, 16 de febrer del 2015
Article d'opinió al Capgròs
Article d'opinió al Capgròs: "L'educació: punt feble del govern de CiU a Mataró"
http://capgros.com/opinio/detall.asp?id=4500
dilluns, 1 de desembre del 2014
dimarts, 28 d’octubre del 2014
diumenge, 31 d’agost del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)