Fa ja tres anys des que tot i el desacord de famílies, Consell
Escolar Municipal, Govern Municipal i Comissió d’Ensenyament del Parlament de
Catalunya, el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Maresme i
Vallès Oriental, Josep Vicent Garcia Caurin (CDC), tancava la famosa línia de
P3 de l’escola Joan Coromines, amb una conseqüent i important mobilització per
part de l’Associació de Familiars d’Alumnes i Afanya’t, associació creada arrel
d’aquest tancament. Greu que no s’escoltés la comunitat educativa i més greu encara
que uns gestors no tinguessin en compte els números. Tres anys després, la ràtio
mitja a les aules de P5 de la ciutat és de 26,5 nens, entre ells un nombre
important d’infants amb necessitats educatives especials. Cada any a Mataró, en
l’impàs de P5 a primer de primària s’escolaritzen més de 27 infants que no ho
havien estat anteriorment per diferents motius. Serveis Territorials, diuen les
males llengües, perquè d’interlocució no n’hi ha, es nega a ofertar des d’un
bon inici un nou primer de primària a la ciutat pel curs vinent. Mentrestant, al
Coromines, hi ha una aula buida, i en diuen el forat de la vergonya.
Al llarg d’aquests tres anys, hem estat espectadors de com
la crisi colpejava sense compassió les nostres escoles i instituts, els nostres
mestres, alumnat, estudiants i famílies. Escoles sense menjador, menjadors fruit
de l’esforç de moltes persones amenaçats de ser mercantilitzats, i coses infinitament
més greus com infants que no mengen. Escoles amb infraestructures degradades i
danyades, manca de mestres, vetlladores i personal de suport, famílies
obligades a portar els seus fills a una escola llunyana esperant unes obres que
mai no arriben. Solars on fa pocs anys s’hi havien de construir escoles i
instituts són lloc d’esbarjo per gossos. La crisi colpeja amb contundència i mentrestant
gastem diners públics en fer que avions militars sobrevolin, un cop l’any,
aquests solars deserts, contaminant i militaritzant la nostra ciutat.
Diuen que la crisi fa l’oportunitat. La davallada de natalitat
hauria de ser l’oportunitat per a disminuir les ràtios de P3, sobretot en aquells
barris de la ciutat més desafavorits. Una aposta clara per la qualitat, cercant
l’equitat, l’èxit escolar i la transformació social. Però, sembla ser, perquè
un cop més no hi ha informació oficial al respecte, que a Mataró, els Serveis
Territorials, capitanejats pel senyor Garcia Caurin, han decidit tancar tres
línies de P3 públiques el proper curs desatenent les demandes fetes per part de
la comunitat educativa.
Fa tres i més anys, davant l’evidència d’un bony demogràfic
que ja ha arribat a l’adolescència i aviat aterrarà a l’ensenyament secundari,
la comunitat educativa alertava de la manca d’espai i d’aules d’ESO a la nostra
ciutat. Doncs a dia d’avui tenim solars deserts i infants a punt de ser posats
amb calçador en aules d’ESO no sabem ben bé on. Si Serveis Territorials pretén donar solució a
aquesta situació i té un pla, a finals de gener encara no el coneixem.
Qualsevol diria que això ho farem amb els diners de totes i tots. La comunitat
educativa i el Consell Escolar Municipal, a través de la regidoria
d’Ensenyament, ha presentat les seves propostes, no hi ha hagut resposta. Els
ciutadans paguen els seus impostos i qui els ha de gestionar, ens ignora i
menysté. I no passa res. La recentment creada Plataforma en Defensa de
l’Educació de Mataró ha llençat una campanya d’enviament de cartes exigint
aquesta informació que no arriba. S’especula, perquè, per si no ha quedat clar,
d’informació oficial no n’hi ha, que s’obriran seus d’instituts a aules buides
d’algunes escoles. Però no sé sap ni on, ni quan, ni com. Doncs ja ho tenim tot: forats, bonys, i ara,
pegats.
La manca d’informació sobre la planificació escolar genera
malestar, ens cal un mapa escolar
transparent i adequat a les necessitats reals, elaborat amb la participació
dels municipis i la comunitat educativa. La manca d’informació per part dels
que gestionen evidencia la rellevància que té per a ells el benestar de la
comunitat educativa.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sílvia Bofill Mas i Bernat Aranyó Giné
