dissabte, 21 de febrer del 2015

Què suposarà l'aplicació del 3+2 a les universitats públiques?

El govern del PP, amb la col·laboració del govern de la Generalitat (CiU), han encès la comunitat universitària amb la intenció d'aplicar el més aviat possible el conegut "3+2". Aquesta nova reforma del sistema universitari, anomenada Estratègia Universitat 2015, aprovada per Reial Decret el passat dia 30 de gener pel Consell de Ministres, té com a punt de partida el ple desenvolupament de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), del Pla Bolonya i del Pla Europa 2020. Hem d'entendre l'aprovació d'aquesta nova reforma, a partir de l'interès d'ambdós governs "d'adaptar-nos" a Europa i a la comunitat universitària europea, per tal d'unificar totes les universitats, sota el conegut com a "Campus d'Excel·lència Internacional", amb l'excusa de modernitzar les universitats espanyoles i estar al mateix nivell que la resta d'Europa.
Els diferents plans, abans esmentats, deixen entreveure un conjunt de mesures, que portaran i estan portant a les Universitats Públiques a vendre's al sector privat, i al desmantellament de la democràcia als òrgans decisoris de les universitats. Uns factors que portaran a la mercantilització i privatització del sistema públic universitari.
Aquesta nova reforma anomenada EU 2015, tindrà un conjunt de conseqüències:

  1. Dels 4 anys de grau actuals, als 3. És l'anomenat 3+2. Dels actuals 240 crèdits es passaran als 180. És per tant, una reducció dels graus actuals a tres, al mateix temps que els màsters augmentaran la seva durada d'un any a dos, amb preus desorbitats. Els estudiants es veuran obligats a realitzar els dos anys de màster, per tal d'especialitzar-se. Els tres anys de grau seran una continuació del batxillerat, sense cap mena d'especialització. Cal tenir en compte, que actualment, només un 35% de màsters oficials a Catalunya són públics. Exemple: un màster d'economia a la UPF té un cost de 30.000€, i bancs tan coneguts com el Banc Sabadell, s'ofereixen amb préstecs als estudiants.
  2. Fusió de graus i facultats. Amb la reducció d'un any de grau, es pretén fusionar graus (sobretot d'humanitats) amb d'altres més generals. Per exemple Història de l'Art amb Història. De facto suposarà l'acomiadament de centenars de docents, i la precarització, encara més, dels llocs de treball. Actualment, la figura del professor associat, que teòricament hauria de ser un suport al professor titular, està cobrant 400/500€ per fer la mateixa feina i fins i tot més, que el professor titular. La flexibilitat que contempla la reforma, permetrà vulnerar drets socials i laborals dels treballadors i treballadores de les nostres universitats públiques, sobretot del personal d’Administració i Serveis (PAS).
  3. Reforma de l'estructura de govern de les universitats, sobretot pel que fa a la cadena i al mètode d'elecció dels càrrecs ( rector, degans, etc. ). La proposta consisteix a col·locar al capdavant de les universitats als "representants del mercat" i que aquests nomenin directament i des de dalt a la resta de càrrecs acadèmics de cada Facultat. El rector ja no serà un "acadèmic", sinó un gestor professional d'empreses; i serà nomenat directament per la Junta de Govern, que estarà formada majoritàriament per membres externs a la universitat. Tanmateix, el rector nomenarà a dit, als degans i aquests als directors de departament. Una jerarquització total dels òrgans decisoris, i tots ells, amb personal escollit per l'administració, deixant estudiants, PAS i PDI sense cap mena de representació i participació en l'organització interna i decisòria de les universitats i facultats.
  4. Finançament. L'EU 2015 proposa dues vies per tal d'obtenir, de forma, directe, finançament. Una font d'obtenció seran les empreses privades, amb les quals s'establiran acords, i l'altre font d'obtenció seran les taxes que hauran de pagar els i les estudiants. Les universitats hauran d'oferir programes que serveixin als interessos d'aquestes corporacions. La dependència que suposarà que les universitats depenguin de les grans corporacions privades, obligarà a les universitats a: 1. Plantejar carreres "atractives" per les empreses. 2. Suposarà una rivalitat i competitivitat entre universitats (aquelles universitats amb projectes més innovadors i atractius, rebran un finançament públic extraordinàri, que hauran de retornar a l'estat en un termini de temps molt curt. Les universitats més competitives a nivell internacional seran "premiades", i la resta d'universitats patiran un procés de desmantellament per part de l'administració). Dins d'aquest punt, cal afegir que el ministre Jose Ignacio Wert vol canviar l'actual sistema de beques, per un sistema de préstecs, on els estudiants, un cop hagin acabat la carrera i hagin trobat feina, hauran de retornar el préstec que els hi van estar concedits.


Actualment, les carreres de quatre anys tenen un cost aproximat de 4.400€ a l'estat espanyol. Els tres cursos de grau més els dos de màster superarien els 8.000€. Per tant, la reforma de Wert encarirà un 81% els estudis universitaris. Cal esmentar, que Catalunya i Madrid tenen les taxes universitàries més altes de tot l'estat espanyol, on els crèdits del grau estan per sobre dels 30€ y els dels màsters superen els 60€. 

Davant d'aquesta nova ofensiva neoliberal, on amb l'excusa de modernitzar i internacionalitzar les universitats públiques catalanes, es vol externalitzar, privatitzar i mercantilitzar el sistema universitari, la comunitat educativa universitària ha de sortir al carrer per tal d'aturar una nova reforma, que pretén deixar fora del sistema universitari les classes populars.



EL 26 DE FEBRER, TOTES I TOTS A LA VAGA!
12H A PLAÇA UNIVERSITAT DE BARCELONA



dilluns, 16 de febrer del 2015

Article d'opinió al Capgròs


Article d'opinió al Capgròs: "L'educació: punt feble del govern de CiU a Mataró"

http://capgros.com/opinio/detall.asp?id=4500